La falguera de Sant Joan

(Nombre propuesto)
La falguera de Sant Joan La falguera de Sant Joan
Esta foto es propiedad de su autor y no puede ser utilizada sin su consentimiento


La falguera de Sant Joan

La falguera de Sant Joan
Está muy extendida la creencia en la virtud maravillosa de "la falguera" (helecho). Se cree que florece y grana al mismo tiempo, justo durante el breve espacio de tiempo en el que suenan las campanadas de medianoche de San Juan. Quien quiera obtener toda clase de venturas y riquezas y, sobre todo, quien se quiera atraer el amor de tantas mujeres como desee, necesita recoger y conservar la simiente del helecho recogida a oscuras la noche de San Juan...

"Està molt estesa la creença en la virtut meravellosa de la falguera. Hom creu que floreix i grana, tot alhora, just durant el breu espai de temps que sonen les batallades de mitjanit. Qui vulgui obtenir tota mena de ventures i riqueses en gran, i, sobretot, qui es vulgui atreure la simpatia amorosa de tantes dones com li siguin plaents, cal que reculli i conservi la grana de falguera. Ha de cercar una falguera abans de la nit d'avui i saber ben bé el punt de la seva situació, per tal de poder-hi anar completament a les fosques. S'ha d'asseure al peu de l'herba i esperar que toquin les hores meravelloses. La falguera és avara de prodigar el seu fruit, i així que nota que algú l'espera a la seva vora per recollir-lo, deixa anar una son profundíssima, que fa adormir intensament el qui s'hi acosta. Cal anar previngut i portar un gerro d'aigua, per anar-se refrescant la cara i els ulls mentre un hom espera. Per a recollir la grana, cal portar un mocador de seda vermell, i prou gran per a poder-lo plegar en set dobles. La grana, tan bon punt brota, ella mateixa cau sola dins del mocador. Si no troba cap mocador, en caure es torna aire, es fon i es perd. Així que comença a florir i a granar, hom sent un soroll esgarrifós i terrible, uns esgarips, grinyols i fresses paorosos, que tracten d'espantar el qui vol agafar el fruit de la planta. Si s'espanta i fuig, està perdut, puix que sempre més caurà, i planaran al seu damunt la pobresa i la desventura més desesperadores. De més de quatre que han millorat de situació econòmica, sense que la gent en comprengui el motiu, hom diu que han posat favons a la finestra o que han pogut recollir grana de falguera."
Fuente: Joan Amades, Costumari Català, Volum IV, Estiu
197
IDENTIFICACIÓN:
 
 
FOTOGRAFIA TOMADA EN:
España
Barcelona
EQUIPO Y TÉCNICA FOTOGRAFICA UTILIZADA:
 

Comentarios:

    No hay comentarios para esta imagen